Sincronicitat

Des de fons budistes i de la filosofia oriental, des de la psicologia profunda, hi ha la màxima que diu: quan el deixeble està preparat, apareix el mestre. Sembla que hi ha un punt, en efecte, en el que allò d’afora i allò de dins convergeixen, en que un determinat impuls psicològic es manifesta exteriorment en una sèrie d’esdeveniments que ens succeeixen en funció d’aquest impuls, com quan es tira a una bassa cristal·lina una pedra que provocarà certes onades a la superfície. En paraules de Coelho: “quan es desitja una cosa amb tota intensitat, l’Univers conspira per a fer realitat els  nostres somnis” O també, si es vol, en paraules del gran deixeble de Freud, el psicòleg Carl Gustav Jung: sincronicitat. Jung utilitzà a més l'astrologia en les seves indagacions, creia per exemple en el I Ching, una espècie d'oracle xinès, i en la seva trajectòria s'esforçà en demostrar una idea: les casualitats no existeixen, tot és un reflexe d'energies que s'activen i que interactuen en funció de la nostra qualitat energètica i mental.

És així que, seguint la idea de deixeble-mestre, és precisament quan hem assumit certes experiències i coneixements, quan els havem integrat en la nostra psique llavors apareixen fets externs que ens permet posar a provar aquesta integració. Però també existeixen plànols en la realitat de diferent estructura que potser també es sincronitzen perquè tenen un contingut similar, un contingut que va més enllà de la causalitat, encara que a la nostra percepció se’ns escapi de vegades el seu significat.

A continuació, faig un relat extret de la meva vida, el que explico és un fet absolutament cert, real, que pot aplegar-se perfectament en els paràmetres de la sincronicitat:

El sentiment nuclear durant el somni era d’angoixa, d’inadequació, d’estranyament. Caminava enmig d’una gent que no reconeixia, em sentia del tot intrús, incomprengut, sol, en unes instal·lacions paregudes a un gran magatzem rústic. Finalment entrava a un lavabo, es trovaba una altra persona amb mi i de repent apareixia una gateta color taronja, amb la panxa blanca, primeta, que no parava de refregar-se contra la meva cara. La gateta al final desapareixia perquè em va sonar el despertador, posant punt i final al somni.

I al dia següent, mentres passejava per un carrer de l’Ametlla, vaig veure una gateta color taronja, amb la panxa blanqueta, més aviat prima… La seva descripció era exactament la que se m’havia aparegut el dia anterior en el meu somni, la vaig reconèixer de seguida.

Com sigui que sentia curiositat per saber què signifiquen certs somnis, em vaig documentar a través de la web: el fet de somniar amb gats sembla que implica algun tipus de traïció o de decepció. Potser el fet de veure els dos plànols (realitat-somni) enllaçats d’alguna forma, el missatge vindria a ser llavors: ves amb compte, obre els ulls, hi ha una persona a la teva vida que no és el que sembla ser… Al cap i a la fi, la sincronicitat imprimeix un sentit dels fets nomès a la persona implicada, i aquest sentit és purament subjectiu. Podria molt bé ser un altre sentit que, ara per ara, se m'escapa.