Com sigui que aquest estiu vull fer una part del camí de Santiago, em venia de gust ambientar-me una mica, literàriament parlant, així que em vaig agafar l’altre dia una edició del Peregrí de Compostela, de Paulo Coelho, que encara no havia llegit. I, la veritat, em començo a arrepentir.
Coelho relata una mena de viatge iniciàtic que el seu mestre RAM li fa fer: el camí de Santiago no és altra cosa, llavors, que un tauler, un recorregut, un itinerari, per posar-hi al damunt totes les seves recerques espirituals, per desplegar-hi els reptes, dificultats i obstacles que té que superar per ingresar a una Ordre.
Bé, no està gens malament l’argument, però i la posada en pràctica, i la qualitat literària que va desplegant l’autor al llarg de la narració? Doncs crec sincerament que des d’aquesta vessant, el Peregrí de Compostela és un llibre del tot prescindible, no té ni el més mínim valor literari, des d’una forma de narrar plana, sense matiços, sense metàfores i elements expressius remarcables. És a dir, que qui sigui aficionat als artilugis literaris sofisticats, al llenguatge de bella orfebreria, a la màgia de les metàfores, que no es miri un llibre com aquest.
Qui vulgui un llibre de Coelho fet amb inspiració i amb força contingut, aquest llibre és sense dubte l’Alquimista, tot els altres que ha fet, crec que són del tot prescindibles i mediocres, malgrat l’éxit que ha tingut de vendes tota la seva producció.
En fi, a veure si un altre cop acerto per ambientar-me, literàriament parlant…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada