Vindran
els vends i les tempestes i seguiran planant sense cap sentiment sobre aquesta
terra amb la que un dia ens disoldrem com el fang, vindran i no hi haurà
orelles que enregistrin sons i vibracions des de l’aire, i el mar trencarà les
seves onades, segon a segon, dia a dia, any rera any, mileni rera mileni, i el
nostre planeta seguirà girant indiferent a través dels seus dies i les seves
nits escalfant tot un desert nu de vida, i no hi haurà ningú que pugui fer-se
llavors la pregunta de per què vivim i què és la vida, i les sensacions, els
records i les imatges s'hauran esmunyit per sempre entre una vall inabastable
d’eternitat, qui sap cap a quin mar. I què serà llavors d'un món que no podrà
ser pensat, que no podrà ser vist, que no podrà ser tocat, que no podrà ser
olorat. Què serà de tots nosaltres.
És
per això que:
Reivindico
ara l’alegria
el
plaer de pensar, de llegir un bon llibre
d’imaginar
de menjar de dormir
de
sentir que la Vida no estaria completa sense mi
de
fondre’m quan vulgui en un oceà de silenci
de
parlar també quan vulgui pel pur gust d’escoltar les meves opinions
i
de mirar pasar els núvols sense cap perspectiva més.
Reivindico
totes les possibilitats que com llavors poden tenir cabuda ara mateix en mi.
Reivindico
la serenitat
la
natura
la
llum que reflecteixo al món i la que el món em reflecteix a mi.
Reivindico
un instant
un
pensament
una
percepció que pugui fer trencar la closca del temps
en
un breu tast de l'autoconeixement pur.
Reivindico
la meva ànima però, per sobre de tot, reivindico ser.
Des
de la frontera d'un lloc on neixen somnis i desitjos, reivindico.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada