Una de les lectures que més em va
encantar quan era adolescent fou la de Jack London, amb les seves històries
ambientades en llocs inhòspits on malda la subsistència del dia a dia i on
l’home s’enfronta als elements hostils de la natura, una natura que desplega
amb força tot el seu rigor i que posa de manifest tota la capacitat humana de
resistència i d’adaptació al fred i als elements adversos.
Recordo que tenia una edició de
butxaca editada per Alianza Editorial dels Relats dels Mars del Sud, i
que en el seu moment em varen fascinar tots aquests contes desplegats per
London, uns contes ambientats en illes remotes poblades per caníbals, per
nadius que subsistien enfront la depredació de l’home blanc enmig d’una duresa
extrema. I l’aventura en estat pur, quin goig!. No me’n recordo d’on va anar a
parar finalment aquest llibre, el qual tenia una extensió més aviat curta, i
presentava aquesta portada:
Ara l’estic rellegint, però en
format ebook. Llavors, quan era adolescent, si per un moment hagués tingut accés,
des de la impermeable cortina de l’espai i del temps, a un futur en el qual
aquesta mateixa persona llegiria el mateix llibre en un dispositiu electrònic
que es carregaria des d’un ordinador però a més sense cap necessitat de cables, mitjançant wi-fi... Si per un moment hagués
intuït que els mateixos relats de London els podria gaudir, en efecte, des d’un altre tipus
de tecnologia molt allunyada del paper, i a més molt més còmoda... I com serà
la lectura d’aquí a trenta, quaranta, cinquanta anys, em pregunto? Llegirem tal volta a
través d’hologrames que no necessitaran cap tipus de suport, com aquell qui diu
només amb el cel de testimoni? I,
d’altra banda, seguirà essent la lectura la mateixa activitat que ara coneixem
en el sentit de fer una decodificació de signes convencionals, o potser a
través d’un xip electrònic podrem finalment convertir, en qüestió de
nanosegons, tota la informació presentada en una pàgina dels actuals llibres en
impulsos sensorials que no faran necessari l’exercici de lectura que necessita una transformació de les lletres, paraules i frases en pensaments?
Especulacions de futur al marge,
i tornant als relats de Jack London, la veritat és que trobo tot un plaer
literari capbussar-se de nou per les platges hawaianes, en una època pretèrita
on els “conqueridors” de torn anaven a colonitzar-les, tot i expulsant o expropiant
els nadius de les illes de la Polinèsia.
Em ve de gust fer una
retrospectiva literària d’aquest singular autor americà i fer una lectura de
les seves obres més importants. Així que, al meu blog, inauguro la temporada de
primavera London. Properes crítiques, en properes entrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada