Ryszard Kapuscinski: Viatges amb Heròdot

“Per a exercir el periodisme, abans que tot, hi ha que ser bons ésser humans. Les males persones no poden ser bons periodistes. Si s’és una bona persona es pot intentar comprendre als altres, les seves intencions, la seva fe, els seus interessos, les seves dificultats, les seves tragèdies”.

És tota una declaració de principis per part del periodista compromès, humanista, empàtic. Me’n recordo d’una entrevista que en el seu moment li varen fer a la nostra televisió (em sembla que al canal 33) tot just una mica abans de la seva mort, a Ryszard Kapuscinski. Em va semblar una persona molt sensible, d’aquelles que parlen més amb el cor que amb l’ego i sí, em va semblar molt, molt bona persona.

Arran aquesta entrevista vaig interessar-me pel personatge (Premi Príncep d’Astúries el 2003) i aleshores vaig llegir la crònica que en el seu moment va fer del continent africà a Ébano. A Kapuscinski l’enviaven quan hi havia un cop d’estat o algun altre esdeveniment important que podia desestabilitzar qualsevol país, per tal de que hi fes la crònica de successos a peu de camp, com si diguéssim. I tampoc li queien els anells si tenia que conviure i passar alguna nit en el sinus d’alguna tribu africana, arribant fins a l’extrem d’agafar la malària. Ébano em va semblar un llibre extraordinàriament bo, tant per la riquesa de continguts (Kapuscinski és un agut observador i un escriptor realment bo) com pels avatars narrats en els que l’autor conviu amb la gent del país amb plena naturalitat, en un intent per comprendre-la amb més profunditat i d’integrar-se als seus costums i manera de pensar. Es el periodista total, amb un fort component humanista, i que després sap transmetre-ho tot de meravella a la creació literària.

Viatges amb Heròdot ens compta les peripècies de l’autor quan és enviat com a reporter, pràcticament amb els seus únics mitjans i esforços, a llocs tan remots com la Xina i l’Índia. I, curiosament, apart de donar-se de morros contra el que ell anomena amb molt de sentit de l’humor “la muralla xinesa” de l’idioma, s’endú en els seus viatges un exemplar de la Història d’Heròdot, qui visqué cinc segles abans de Jesucrist. El llibre li serveix alhora de pretext i de nervi narratiu per recrear esdeveniments històrics com ara els enfrontaments entre grecs i perses i, també, per fer un exercici imaginatiu a l’hora de donar-li vida i expressió a un dels bressols més importants de la nostra cultura.

Llegir qualsevol llibre de Kapuscinski és sempre una experiència molt enriquidora, on els avatars a peu de camp de l’home periodista s’entremesclen amb els coneixements i la sensibilitat de l’home humanista, en un qüestionament obert dels fets i esdeveniments, i en un interessant resultat final on la crònica històrica s’enllaça amb el reportatge periodístic, i les vivències personals explicades en clau autobiogràfica s’enllacen amb les reflexions en veu alta, sempre intel·ligents i estimulants.

Qualificació personal: MOLT RECOMANABLE