Canviant de registre, i deixant
enrera el món de la ciència ficció i els seus robots i avatars, arribo a una
història senzilla, a un retrat rural de l’Anglaterra dels anys cinquanta que es
llegeix realment bé i que en essència és un petit homenatge al món del llibre i
als llibreters que fan possible la seva venda al públic.
Florence és una dona ja en la
maduresa de la vida que vol provar una cosa nova, és a dir, obrir una llibreria
a un poble on la cultura brilla per la seva mancança, on es trobarà amb moltes
reticències i prejudicis però, degut fonamentalment a la seva convicció i força
de voluntat, tirarà endavant el seu projecte.
La llibreria és d’aquelles
històries amables i ben conduïdes, sense massa pretensions, amb un final amb cert aroma de tristesa però que és
tota una declaració d’intencions: certament, aquella comunitat, aquell poble,
aquell grup de persones que no saben valorar el projecte cultural d’una
llibreria, dels llibres al cap i a la fi, amb tot el saber atresorat a les
seves pàgines, és un poble del que, com sent la mateixa protagonista a l'acabament de la
novel·la, hi ha que avergonyir-se.
Un bon llibre és la preciosa
sàvia de l’ànima d’un mestre, embalsamada i atresorada intencionadament per a
una vida més enllà de la vida i, com a tal, no hi ha dubte de que té que ser
un article de primera necessitat.
|
Qualificació personal:
RECOMANABLE
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada