Jean M. Auel: Els fills de la terra

No feia molt havia acabat una novel·la ambientada al segle XXI; doncs bé, en un viratge de temps al·lucinant, estic ara visitant la Prehistòria... És el que té el món de la literatura, que pots estar en qualsevol cronologia, per distant i infranquejable que aquesta sigui, per molt llunyana i inimaginable, per molt inabastable: la paraula trenca les coordenades de l’espai i del temps amb la força d’un tro poderós que fa desprès descarregar lletres i lletres de manera torrencial. No existeixen llavors límits territorials on aquest tro no pugui arribar-hi.

He començat a llegir El clan de l’ós cavernari, de Jean M. Auel, la primera d’una sèrie de novel·les que tenen per nom genèric Els fills de la terra i que estan ambientades en els nostres “inicis” com a raça. La protagonista, Ayla, una noia cro-manyona que de petita es veu separada del seu clan i que és adoptada pels membres d’un altre clan, li serveix a l’autora per fer una prodigiosa recreació d’un món ple encara de misteris i d’incògnites, però fascinant, molt fascinant.

I és que la Prehistòria, en boca de Jean M. Auel es converteix en una proposta de supervivència, en un dia a dia farcit de rituals, d’aventures, de perills, als que els nostres avantpassats s’hauran d’enfrontar, des d’una intel·ligència, és clar, encara per desenvolupar però que, si més no, els serveix per assegurar la continuïtat del clan.

Quan t’endinses en la trama argumental (costa una miqueta, al principi) la narració transcorre llavors de manera trepidant i realment t’enganxa, t’enganxa el dia a dia d’uns éssers preocupats fonamentalment per sobreviure i que atorguen als seus “tótems” tota la força d’un ric món simbòlic (a falta, és clar, de religions) però que els donen fe i significació a les coses que fan. I, el que fa desprès la màgia de la literatura és convertir aquests éssers tan distants i diferents a nosaltres en éssers entranyables, amb el seu afany obstinat de perpetuar l’espècie humana, amb el seu dia a dia de vegades no massa amable, però amb tots els somnis i il·lusions del seu món encara per evolucionar (somnis i il·lusions que malgrat la distància que ens separa d’ells, conserven tota la seva genuïna força i puresa)

Llegir El clan de l’ós cavernari, és un autèntic plaer, perquè està molt ben escrit i documentat, i constitueix a més una clara mostra de que la paraula arriba allí en el punt just on la imaginació vol arribar, salvant totes les distàncies i reduint l’espai i el temps a unes textures que només poden ser decodificades pels ulls de la fantasia humana.