Daniel Glattauer: cada set onades

Cada set onades és la continuació d’un altre llibre, Contra el vend del nord, però si en el primer llibre estem al davant d’una relació fonamentada bàsicament entre els encontres de dos persones a la red, mitjançant correus electrònics, en aquest llibre, però, la “relació baixa a la terra”, o sigui, que a part dels correus que es creuen els dos, dels desitjos, dels anhels, de les projeccions, de les il.lusions que tots dos projecten, són capaços aquí de concretar-ho i de passar del nivell “virtual” al nivell real.

 

I com ja pasaba amb Contra el vend del nord, estem al davant d’un llibre extraordinàriament bo, extraordinàriament ben trenat i construït, extraordinàriament ben concebut i amb uns diàlegs molt convincents i molt intel.l.igents i que reflecteixen a la perfecció la parla, àgil i dinàmica, mitjançant els correus electrònics. I que, de retruc, ens obre una gamma extraordinària de possibilitats, pors, somnis i anhels, que són la matèria primera de la que es compon les relacions humanes.

 

M’ha emocionat molt aquest llibre, m’ha recordat una història que forma part de mi, en una sincronia literatura-vida que de vegades té la màgia de donar-se la mà elegantment. I mentre la protagonista, Emmi, li anava contestant els e-mails a Leo, jo a la vegada, sense poder-ho evitar, sentia la veu, la mirada, els estats d'ànim, de la que va ser protagonista per a mi en una relació molt pareguda a la d’aquesta història. El que passa és que en la ficció ells arriben a fer-ho; en canvi, nosaltres no vam passar d’una molt bona morrejada…