D’aquest
autor finlandès havia llegit “Deliciós
suïcidi en grup”, un llibre en clau d’humor d’un fet per a res humorístic:
la tendència que hi ha als països escandinaus (Finlàndia inclosa) al suïcidi.
El que feia Arto Paasilinna en aquella novel·la era,
precisament, desmitificar aquesta tendència aportant petites dosis d’humor, de
comprensió, d’humanitat, a un grup de “suïcides” que recorren amb un autocar
Finlàndia per tal de planificar un acte, una sol.lució final, als seus
problemes existencials. I, paradoxalment, acabaran refermant totes les seves
inclinacions i tendències, però cap a la celebració de la vida…
En aquest L’any de la llebre, considerada una novel.la de culte al seu país,
el protagonista de la història, periodista de professió, i arran de la seva
trovança d’una llebre ferida a la carretera, comença un personal periple que el
porta, en un desig per allunyar-se i trencar amb la “civilització” i el món
tecnificat (dona inclosa), als ambients rurals d’una Finlàndia prodigiosa en
naturalesa i en recursos, sobretot de boscs i d’arbres i de llacs.
Sí que és cert que la novel.la
resulta en ocasions divertidíssima, hi ha situacions delirants enmig de
contextes inesperats que freguen l’absurd, però la meva impressió a l’acabar de
llegir-la és la d’una obra menor, d’una obra ben construïda i desenvolupada
però amb unes intencions que no acaben de definir-se o que, simplement, es
queden en intencions (potser és una història amb rerefons ecològic, però no la
trovo convincent ni, per altra banda, enlluernadora pel que fa al lèxic emprat)
I el final, amb la dèria del protagonista d’anar a carregar-se l’ós fins creuar
a l’antiga Unió Soviètica, doncs crec que no és un dels millors finals
possibles a aquesta història a la que potser hagués faltat una miqueta de
càrrega filosòfica en detriment d'uns personatges estrambòtics, sense cap ni
peus. És a dir, una miqueta més de definició, i també una miqueta més de cor
(de fet, el protagonista sembla estimar només la seva lleure, en cap moment
"connectes" amb el seu món anímic i emocional)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada