Ian McEwan: "Solar"

En el món de les lletres de parla anglesa, sense cap tipus de dubte Ian McEwan és un dels millors autors que poden llegir-se avui dia, amb una prosa molt cuidada i elaborada i una potència narrativa només a l’avast dels grans escriptors.

Havia llegit unes quantes obres seves, però potser la que més em va agradar va ser “Expiació”,una novel.la quasi bé perfecta, rodona, amb un inici i un final separat per molts, molts anys, però que l’autor aconsegueix engranar amb una sincronia impecable d’emotivitat i de melangia que només poden tenir les grans històries que perduren en el temps i en el record del lector.

 

En la present novel.la, Solar, crec que ens trovem al davant d’un altre exercici d’estil narratiu impecable, perfecte, malgrat el tecnicisme i el bagatge teòric que l’autor ha tingut que empapar-se abans de posar-nos al davant la història d’un guanyador de Premi Nobel (Michael Beard) que té, sí, molt de renom i reconeixement extern, però que en la seva vida íntima i privada és un autèntic perdedor, un fracassat que va de matrimoni en matrimoni sense cap directriu clara, sense la capacitat d’obrir de veritat les seves emocions i el seu món interior a ningú; un home mediocre i de no tant de calibre intel.lectual malgrat haver guanyat el prestigiós Premi.

 

En un desenllaç de vegades sorprenent pel que fa als girs inesperats que presenta la trama argumental, Mc Ewan dibuixa a la perfecció el costat no tant amable de la fama: una cosa és la imatge, la reputació, l’aura quasi bé física en la que et pot envoltar l’èxit; l’altra és l’equilibri mental, l’autenticitat en que un viu la seva vida al marge d’etiquetes i imatges i factors postissos i afegits que no tenen res a veure amb la veritat interior.
 

Solar s’allarga durant una dècada, aproximadament, coincident amb la decadència moral, espiritual i física del protagonista, qui finalment, un tant per contrarrestar una vida buida i sense massa sentit, s’embarca en un projecte per tal d’aprofitar l’energia solar per produïr electricitat. El final de la novel.la esdevé un clímax d’infortunis en que a manera d’espiral d’únic sentit, Michael Beard ja no podrà tornar del carreró sense sortida en el que ell mateix s’havia posat.
 

A la novel.la, planejen moltes qüestions relacionades amb el canvi climàtic i de la possible imposició d’aquesta idea per part d’un sector interessat dels mitjans polítics i econòmics. I planeja, com no, la dicotomia individu-fama, els valors interns i els valors impostats i externs que res tenen a veure amb un mateix.
 

Solar és una novel.la contundent, molt ben documentada (i no és gens fàcil estar a l’aguait de les últimes teories de la física quàntica i exposar-les a la novel.la amb l’habilitat en que ho fa l’autor) i, com sempre, amb un estil de llenguatge elaborat i polit que és una de les principals característiques de Ian Mc Ewan. La novel.la t’entreté, et fa pensar i et mostra una història amb sorpreses incloses. No es pot demanar res més.