Aquest
recull de comtes breus, que toquen tots els grans temes (l’amor, la mort, el
desig, els miratges) són una molt bona manera de fer un tast d'exquisida però
breu literatura amb gust de lèxic ben construït, intel.ligent i original i en
les dosis exactes que demana la posologia del comte.
No
tenen, potser, la contundència i l’impacte dels comtes de l’altre gran narrador
de relats breus –Quim Monzó- però són comtes que sovint t’obliguen a cercar una
altra tipus d’òptica, de visió, d’apropament a la realitat, la qual de vegades
en boca de Sergi Pàmies esdevé un territori ambigu i multiforme, canviant,
imprevisible. Com ara, per exemple, la història que ens comta d’una gota
d’aigua queient des de l’aixeta…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada