Karen Armstrong: Buda

Si per un moment Siddharta Gautama s’aixequés de la seva immortalitat i fes una passejada per casa meva, es trobaria, en primer lloc, tot just al bell mig del jardí, amb una “rèplica” d’ell mateix en la postura clàssica del lotus que tant s’ha difós, somrient des d’un nirvana solidificat en forma d’estatueta. Potser s’enfadaria i em maldaria perquè ja se sap que ell instaurà la seva doctrina per a que cadascú busqués a dintre seu la seva peculiar i única “salvació”, i no per a que la seva figura s’idolatrés i s’instaurés com una icona de la forma més banal pels jardins de les llars.

Perdona’m, venerable, li contestaria, però sempre has sigut per a mi una font d’inspiració cap a la Veritat, i a més dispenses tanta i tanta pau per l’entorn del jardí; mira, fins i tot l’altre dia tenies (perdona, tenia la teva estatueta) un ocell al palmell de la mà que bevia l’aigua que li havia quedat a la conca  i qui sap si al mateix temps el pobre animalet s’estava hidratant del teu dharma. Em va encantar aquella imatge, era molt tendra.

Potser faríem una cerveseta, tots dos asseguts al porxo del jardí, mentre el fullam de color groc i marró es començaria a desprendre de la figuera. No crec que gosés preguntar-li res pel que fa a la seva doctrina ni a com va aconseguir la il·luminació, això ja està suficientment documentat i contrastat, però sí que en canvi observaria atentament la seva postura corporal, la seva expressió facial d’absoluta pau, els senyals no verbalitzats però no per això menys importants, que transmet un cos humà a través de la seva presència. Intentaria copsar, en fi, la seva essència més enllà de la trampa limitadora de la ment i les paraules.

Karen Armstrong és tota una especialista en la història de les religions, i tot un exemple de com s’ha de procedir, des del rigor, des de l’esforç interpretatiu, des del contrast de dades, per tal d’enllaçar un retrat coherent i sòlid de les icones més representatives dels moviments religiosos de tots els temps.

L’autora t’endinsa a poc a poc, portant-te de la mà per terrenys d’arenes movedisses on la paraula recollida pels textos budistes és de vegades envoltada de pedres i de fang (no està gens clara la seva filiació) però no obstant, Armstrong té l’extraordinària capacitat de fer-te mullar de forma subtil de la pluja atmosfèrica que va envoltar la figura del Buda i el seu mite. És una prosa meridianament clara i ordenada, que et presenta a poc a poc tot l’entramat i les circumstàncies a través de les quals Siddharta Gautama emergí amb tota la seva potència. I, més enllà de les paraules que se li atribueixen directament, tenint en compte que la recopilació dels primers textos budistes són de dos-cents anys després de la seva mort, i més enllà del que el pas del temps pot deformar-les (les paraules) fent perdre part del seu sentit o potser projectant coses que ja no les va dir el Buda, no obstant tot això llegir aquesta biografia és fascinant per la erudició que desprèn l’autora i per l’aproximació apassionada al primer gran higienista mental (psicòleg) de la història de la humanitat.

De moment, vaig llegint, mentre la meva particular icona posada al jardí manté impertorbable el seu etern somriure.

Aquesta és la meva particular icona