Poesia: Samurai

Per molt que vinguin deus cansats amb autobusos de línea

incendiant per les seves carreteres somnis

i arbres de felicitat que neixen en un terreny pedregós

que ells ni tan sols poden imaginar ni encara menys trepitjar.

Per molt que se’m barri el pas amb idees enllaunades

que tenen el seu aixopluc en els  crits silenciats per la por,

en la mirada innocent d’una galàxia a punt de parir somriures,

en un globus que plora perquè no vol ser inflat per a després explotar.

Per molt que les urpes de l’ego m’esgarrapin 

i m’intentin desfer tots els mecanismes tendrament embolcallats

d’una sensibilitat feta a imatge i mesura de mi, per mi, cap a mi.

Per molt d'unes poques coses que guaiten geloses

la mel de la meva vida endolcida per l’ànsia de viure,

m’agradaria retre un sentit i profund homenatge

aquest vint-i-u de novembre d'un any del drac,

a la lluna i la seva blanca companyia de cada nit,

a la femenitat i la seva sagrada presència,

al ying i al yang,

al Big Bang i al Big Ben,

a la plenitud,

als somnis,

al vent,

a la utopia,

al gust de les olives i del vi de la terra,

a l’aire gelat i als seus núbols de cotó,

a una ploma que s’esgarrifa pel fred,

i a mi, sobretot a mi en la meva complexitat humana,

i al samurai que sempre ha defensat a sang i a foc

el territori, la llum i la Vida.

                                                                  (21-11-2012)