Es més que probable que no ens trobem al davant d’una de les
obres majors d’Auster, però tot i així l’exercici narratiu que fa l’escriptor
nordamericà en posar-se una disfressa de gos i copsar tot un univers des d’un
punt de vista que per tant ja no està sota coordenades antropocèntriques, és
realment notable, brillant per moments.
Mr. Bones, així es diu el gos,
ens narra des d’una “primera persona canina” tots els seus avatars arran la
mort del seu amo, un rodamón. Però aquesta primera persona es permet la
llicència d’interpretar el món amb una racionalitat humana, molt humana, de
manera que tot el que va vivint el gos té intrínsec una elaboració de les coses
des d’arquitectures emocionals i cognitives que intenten construir una realitat
que està referenciada, sobretot, a través de l’univers peculiar de cada amo que
va tenint.
El curiós títol que porta la
novel·la, Tombuctú, no és altra cosa que una projecció d’un indret físic (sí,
és una ciutat del nord d’Àfrica) que el primer amo rodamón del gos desplaça cap un indret ideal o
espiritual: en aquest cas, dins la peculiar mitologia del personatge, seria el
lloc on va l’ànima un cop ha passat pel procés físic de la mort.
Valoració personal: RECOMANABLE,
es llegeix molt bé
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada