Torno a anar contra corrent, i em torna a agradar el fet d’anar contra corrent, literàriament parlant. Aquest cop es tracta d’una raresa literària, d’una joia de principis de segle XIX feta per un comte polac: Manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki. És una historia que conté històries que a la vegada parlen d’històries… O sigui, que tenim reminiscències claríssimes del Quixot, però en aquest cas en ple segle de les llums, ja deixat enrera el Renaixement.
L’espai és en aquesta novel·la Sierra Morena, a l’Espanya profunda (un altre guiny al Quixot) i el protagonista és un capità de la guàrdia dels valons que va de camí a la cort de Felipe V, però durant el viatge entra en contacte amb aparicions, cavalistes, posseïts, ermitans, amb tot un món màgic, amb tot un desgavell d’històries que es van teixint continuament com focs d’artifici que es van extenent (per l’estructura en que està feta i per l’ambientació o atmòsfera, hi ha també reminiscències claríssimes de les Mil i una nits)
I és que, al cap i a la fi, la literatura és, abans que tot, una continuitat del vell art de contar relats al costat de la llar de foc i d’uns bons oients; és llibertat dins un espai il.limitat on tot pot tenir cabuda; és la imaginació al servei de la creació d’altres mons que tenen assentament en la fantasia; per tant, estem davant d'un artilugi literari que conté tots aquests ingredients.
L’obra editada per Quaders crema consta de 662 pàgines, és a dir, no és una novel·la curta, precisament, però es llegeix des d’un ritme trepidant: els relats comencen i acaben ràpidament per donar pas a uns altres relats, és com un laberint inacabable en el que apareixen i desapareixen continuament personatges, en un continuat degoteig. En resum, per als amants de l’art d’explicar històries, per als addictes a la borratxera de les paraules: literatura en estat pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada